Introducció

L’origen dels gegants no és, ni de bon tros, aclarit ni tant sols senzill d’explicar. Els gegants són un dels entremesos que ha generat més afició, que ha esdevingut més entranyable i, en general, més representatiu de les poblacions. Com a norma general, les primeres mencions de gegants que coneixem a la majoria de poblacions importants amb posterioritat a les de Barcelona solen datar del període 1510-1550. Evidentment, hi ha excepcions de finals del XV com, per exemple, Igualada (1489) i Vic (1493). L’any esmentat, 1489, es destinava una petita quantitat de diners a comprar cinc parells de guants per als gegants (giguants), sense que s’acabi d’entendre massa bé el sentit del document, tot i que sabem que molts entremesos festius precisaven de l’ús de guants

La presència dels gegants en les processons i festes populars està documentada des del segle XV, existint diferents hipòtesis sobre el seu origen i les primeres representacions. Les hipòtesis més consolidades vinculen l’origen dels gegants a la figura de Goliat, que ens recorda la batalla on va ser derrotat per David. Altres hipòtesis opten per un origen pagà, submissió de gegants, d’orígens exòtics a la divinitat. Sense consens ni dades suficients per consolidar unes o altres hipòtesis, tan sols queda demostrat que Tarragona és una de les primeres ciutats que incorporen els gegants en les processons de Corpus Cristi i des de llavors, s’ha consolidat la seva presència en diferents actes.

Gegants a Igualada

La tradició dels gegants a Igualada porta varis segles arrelada, segons Joan Amades en el seu llibre Gegants i nans i altres entremesos, ens comenta que les primeres referències daten del S. XV, concretament de l’any 1489, en una nota en el llibres de comptes del Racional d’aquesta ciutat, la qual es parla sobre unes despeses de la festa del Corpus on diu: “ Item per cinch parells de guants per lo jiguants, vuit sous i 4 diners “ D’aquesta manera es confirmava el fet que en aquella època els gegants que hi havia a Igualada en aquell moment no eren més que homes muntats damunt de xanques. Més endavant, concretament l’any 1780 Amades ens fa referència de més dades sobre els gegants d’Igualada: “ para el gasto de peinar las pelucas de los gigantes, adornar y pagar a los que la llevan, 28 reales.” També ens comenta que en una acta de l’ajuntament de l’any 1792 ens diu que els gegants no sortien des de l’any 1787, degut que la geganta no tenia vestit i tenia la testa feta malbé, i finalment l’ajuntament es va gastar 34 lliures barcelonines per tal de poder refer la geganta. No es fins a mitjans del segle XIX, concretament l’any 1861 i en el decurs de la Festa Major, que es va estrenar una nova parella de gegants. La parella fou construïda per l’escultor barceloní José Galceran. El gegant anava abillat de noble tocat per una barba i bigoti, mentre que la geganta anava abillada segons els corrent de la moda tant amb el vestit com en el pentinat.

1902 van participar a la concurs de Gegants i monstros antichs de que es va celebrar a Barcelona en el decurs de les Festes de la Mercè. Curiosament en aquells moments la mes elevada parella d’Igualada no hi podia assistir degut que el seu vestuari es trobava en molt mal estat i el consistori no disposava de pressupost per tal de poder refer les seves gales i en un primer moment es van veure obligats a declinar la invitació. Però un dels delegats de la Comissió Municipal de Barcelona va visitar Igualada tot insistint amb la seva participació, tot afegint que l’organització es faria càrrec de les despeses d’arranjament dels vestits. Finalment participaren al esmentat concurs i s’endugueren el segon premi. Curiosament a l’arxiu Històric Comarcal d’Igualada es conserva la factura completament detallada del material emprat per l’elaboració del nou vestuari. L’esmentada parella va sobreviure entre arranjaments i canvis de vestuari fins l’any 1925 any en que l’escultor Joan Galtés i Calvet tot aprofitant les armadures de l’anterior parella esculpí un nous gegants. L’escultor bàsicament va aprofitar cavallets, cossos i mans, esculpint unes noves testes poc agraciades. El gegant vestia amb indumentària reial, mentre que la geganta seguia l’ús de la moda. Malauradament van durar poc i a principis de la Guerra Civil va desaparèixer sota les mans dels revolucionaris.

Gegants d’Igualada

Després d’uns anys sense disposar de gegants propis, l’any 1943, per les Festes de Corpus l’ajuntament d’Igualada, va adquirir l’actual parella de gegants de la ciutat. Tot seguint els criteris que marcaven l’època se’ls donà la imatge de Reis Catòlics, imatge i noms que conserven actualment, ja que mai han sigut batejats. La parella fou adquirida a Casa Paquita, i fou construïda als obradors del Ingenio. De fet eren unes figures seriades i de motlle, amb uns magnífics vestits en el cas de la geganta de color rosat i verd i en el cas del gegant daurat i carmesí. Els gegants participaven a les processons de Corpus, i sobretot durant la Festa Major es passejaven per tot Igualada, acompanyats de la majoria dels gegants dels barris. A mitjans dels anys setanta (1975-1977) veient el mal estat del seu vestuari es va decidir restaurar-los i es van encarregar uns nous vestits, una indumentària menys rica i més continguda, en tons verdosos torrats jugant amb tocs de color marró i groc. Al llarg de tots aquests anys la vida d’aquesta parella ha sigut molt moguda ja que han voltant per tot el país i han participant en nombroses trobades de gegants, algunes tant remarcables com el Concurso Provincial de Gigantes que es va celebrar a Terrassa, l’any 1950 on els gegants d’Igualada juntament amb altres gegants de la província hi van participar. Durant la concentració la geganta d’Igualada va ser agraciada amb el títol de la geganta amb el rostre més atractiu. També van participar durant els anys cinquanta a les Festes de la Mercè de Barcelona. L’any 1962 van assistir al bateig dels gegants d’Olesa en David i l’Esther i fins i tot a mitjans dels anys setanta van anar al Camp de l’Espanyol. A part de totes aquestes sortides els gegants d’Igualada també han apadrinat moltes parelles de gegants entre elles els de Vilanova del Camí, els de Calaf, Prats del Rei, o els de Sarrià entre d’altres. Tot i tenir mes de seixanta anys, i el simple fet d’haver voltant tant de món aquests gegants s’han hagut de restaurar moltes vegades degut que el pas del temps no perdona i també per diversos infortunis, concretament les més serioses van ser l’any 2000 on en David Ventura de Navata, va haver de reconstruir part del rostre i les mans del gegant , degut a un caiguda soferta a Òdena i la darrera l’any 2005 arran d’una nova caiguda, on els responsables de conservació del museu d’Igualada els van reconstruir de nou tot domant-los la fesomia i la pàtina que tenen avui en dia. L’any 2013 durant la festa major van estrenar una nova indumentària, totalment trencadora amb l’estil que lluïen. Dissenyada per Susanna Maldonado, va donar un toc modern a les figures, jugant amb teixits com el vellut, cotó i roba de matalàs per a la confecció. Predominant el color blau, daurat i el vermell. Es va aprofitar l’ocasió per estrenar noves corones.

La parella actualment te dos balls pròpis. El Ball de gegants d’Igualada, d’autor anònim amb coreografia de Dessota. El Ball solemne , amb música d’Aniol Noguera i coreografia de Lluís Ardèvol estrenat el 23 d’agost de 2016.

Gegants del Barri de la Font Vella

El Botines i la senyora Pilar són els gegants del barri de la Font Vella d’Igualada. Actualment són els gegants amb més història d’Igualada, i la parella de gegants més antiga que es conserva a la ciutat i a la comarca de l’Anoia. La parella, amb més de 150 anys d’història damunt les seves espatlles, ha viscut l’evolució d’Igualada, les seves festes i ha vist al llarg dels anys la creació de nous gegants i elements del bestiari igualadins que amb ells han ballat conjuntament pels carrers i les places d’Igualada. Avui en dia la parella està catalogada dins del grup de gegants centenaris. Malgrat que no han sortit gaire de la capital de l’Anoia són una parella molt coneguda.

L’any 1856 ja es comença a parlar de la construcció d’uns gegants per al barri, i l’any 1857 s’estrena l’actual parella de gegants. Per poder-los construir es va fer una recol·lecta extraordinària en la qual es va demanar un duro de plata a cadascun dels principals propietaris del barri, que, en aquella època, era un bon donatiu. També s’organitzà una rifa que va aportar un total de 200 pessetes i escaig, de manera que es reuní una quantitat suficient per sufragar la construcció de la parella.

Consultant el llibre de comptes del barri, trobem una anotació de l’any 1857 on consten 161 reials abonats com a despeses dels gegants, i se’ns explica que la tasca de la construcció dels gegants fou encarregada al veí Medardo Vilaseca de Cal Medart, mentre que, dels vestits i complements, se n’encarregaren els mateixos veïns del barri. Segons en Josep Elías, els bustos, els braços i les mans dels gegants foren construïts amb guix, cartó i fusta massissa. Antigament tenien els ulls de vidre i els cossos són de vímet. El gegant anava abillat amb un plomall, un punyal, un paper a la mà i un vestit amb llustrina. Ambdós portaven perruques de cabell natural, i el gegant, barba i bigoti. El vestuari de la geganta el féu una modista del barri, tot seguint la moda de l’època. La imatge de la parella ha estat sempre la d’uns menestrals acabalats de l’època en què foren construïts. Imatge que més o menys han mantingut a través dels temps tot i les diverses remodelacions que han sofert i els diversos canvis de vestuari. L’any 1909, amb els diners sobrants de les festes, es va decidir refer l’abillament dels gegants. Catorze anys més tard, el 1923, aprofitant que amb la recaptació de les festes d’aquell any van sobrar 54,45 pessetes, es va decidir restaurar els gegants, tot i que malauradament no es té cap constància escrita que aquesta restauració finalment es portés a terme. Deu anys més tard, l’any 1933, de nou sobraren 37,25 pessetes que es van lliurar a Isabel Vilanova de Gassó, la qual va encapçalar una llista de subscripció voluntària per fer un vestit nou al gegant. L’any 1934 no se celebrà cap festa, només les de culte religiós, però aprofitant que la recaptació ja estava feta es destinaren els diners a la millora de la capella i els gegants. Un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola (1936-1939), es van tornar a celebrar les festes, unes festes que inicialment es concentraven durant la vigília i el dia del Pilar, l’11 i el 12 d’octubre, per finalitzar l’endemà amb un ofici de difunts. Posteriorment i amb el pas dels anys continuaren i s’anaren ampliant al cap de setmana següent, fins arribar al moment actual, en què les festes tenen lloc durant tres caps de setmana del mes d’octubre.

Els gegants all llarg de tots aquest 150 anys, han sortit en ocasions comptades d’Igualada, com ara per la Festa Major de Capellades de l’any 1885. La Pilar i en Botines sempre han estat acompanyats per dos capgrossos que simbolitzen una parella de baturros, en honor a la patrona del barri, la Mare de Déu del Pilar. La parella antigament era present a la gran majoria d’actes de les festes del barri i era tradicional que els gegants acabessin les festes ballant una jota aragonesa.

L’any 1914 es publica per primer cop un poema de Jaume Boloix i Canela, amb el títol “Els Gegants de la Font Vella”, poema que va dedicar als entremesos i les festes del barri, i que amb el pas del temps seria reproduït íntegrament o parcialment per diversos mitjans de comunicació igualadins. Els primers a editar-lo foren els del periòdic quinzenal Sang Catalana, en la seva edició del dia 19 d’octubre de 1914.

Tothom diu a cau d’orella de qui els veu amb goig passar: Oi que fan bona parella, oi que fan de bon mirar els gegants de la Font Vella quan comencen a dansar?

La Geganta du una toia, el Gegant un ceptre d’or si mirar-los dóna joia, recordar-los fa tristor, que els recorda el fill del Noya Quan arriba la tardor.

 

Durant la dècada dels anys quaranta les sortides de la parella es limitaven només per les festes del Pilar. L’any 1947, en una entrevista al senyor Botines, s’esmenta que el vestuari del gegant era encara l’original del 1857 i que la geganta havia renovat la indumentària tres vegades. Els gegants, juntament amb la seva estructura, es guardaven des de sempre a Cal March, mentre que el vestuari es guardava a Cal Refilat. Actualment els gegants romanen exposats en una capella de l’església del Roser, església situada al mateix barri. L’any 1953 els cònsols del barri van decidir tirar la casa per la finestra, tot apostant fort i remodelant de nou la imatge dels gegants. La parella va rebre una restauració a fons tant de la seva estructura, com de la vestimenta i els complements. Treballs que van fer els veïns, juntament amb les aportacions dels comerciants del barri. Les despeses quedaren reflectides en un inventari detallat, redactat en castellà per un dels cònsols de la festa. A partir dels anys seixanta els gegants començaren a participar a les cercaviles folklòriques de la Festa Major igualadina i moltes vegades també als actes de la fira de setembre.

L’any 1980, durant la cercavila de la fira de setembre el gegant va caure i va sofrir desperfectes al cap. El gegant fou portat a restaurar a Solsona, al taller de Manel Casserres. L’any 1981, aprofitant la restauració del gegant, l’Emili Miramunt va fer una remodelació estètica de la pitrera de la geganta i va repassar-la. L’any 1982 fou una data important per als gegants: celebraven els seus 125 anys d’existència. La premsa local se’n féu ressò i els gegants durant les festes portaren una banda commemorativa. Un fet casual de les festes d’aquell any fou la presència inesperada de la senyora Marta Ferrusola, que va poder gaudir de la cercavila dels gegants i capgrossos del barri. Durant les festes del 1983, els gegants estrenaren restauració, perruques i un nou vestuari dissenyat per Emili Miramunt i confeccionat per Pell i Punt d’Igualada. El projecte es finançà gràcies a la subvenció de l’Ajuntament d’Igualada juntament amb la subvenció que va aportar la Generalitat d’un total de 150.000 pessetes. L’aspecte de la parella en aquesta darrera transformació va canviar considerablement, sobretot el del gegant, que va canviar el seu típic barret de menestral per un altíssim barret de copa. Aprofitant l’estrena del vestuari, els gegants foren batejats. Després d’una votació popular en la qual s’emeteren al voltant de 515 vots, resultaren elegits, per 128 i 96 vots respectivament, els noms del Botines i la Sra. Pilar. Els seus noms fan referència a la patrona del barri, i al senyor Antoni Botines i Prat, antic cònsol del barri, un home molt estimat al barri, on tenia una popular botiga de regals, cistells i cortines. Els gegants van ser apadrinats pels nens Òscar Trull i Montiel i Judit Parera Farrès. L’any 2004, amb motiu del 150è aniversari de les festes del barri, els cònsols d’aquell any van acordar fer un vestuari nou per als gegants amb la intenció de recuperar l’aspecte original que sempre havien tingut. La confecció d’aquests nous vestits va anar a càrrec de Maria Teresa Linares Cabretosa i la seva filla Ernestina Morera. Els vestits dels nous gegants es van inspirar en la indumentària que duien a principis de segle xx. L’any 2007 amb motiu dels 150 anys el Botines i la Sra. Pilar, per celebrar el seu aniversari, van organitzar un cava tast per a tota la gent d’Igualada i comarca, on a més a més es van presentar dues plaques de cava amb la fisonomia dels gegants.

L’any 2008 la geganta pateix un accident i cau de cara a terra. S’aprofita l’ocasió per restaurar-la i canviar-li la perruca. El 2009 els gegants surten per primer cop d’Igualada, són convidats a l’exposició amb motiu del 150 aniversari dels gegants de Badalona, on s’estan 15 dies.

Actualment, a causa del seu estat de conservació delicat, els gegants només es poden veure durant la cercavila de les festes del barri i des del 2014 són els gegants que acompanyen el trasllat de la imatge de sant Bartomeu des de l’església del Roser fins a la basílica de Santa Maria. A més a més, estan a l’espera d’una nova restauració que els deixi com nous i que els permeti de continuar amb una vida activa.

Els gegants tenen com a ball propi el Vals Jota, estrenat durant les festes del Pilar de 2016, amb coreografia de Dessota.

Gegants de Sant Ignasi

Els gegants del barri de Sant Ignasi, són la segona parella més antiga que es conserva a la ciutat d’Igualada.

La parella va ser adquirida per subscripció popular entre els veïns del barri l’any 1918 a Barcelona. Durant més de dos anys cada diumenge els veïns feien una recapta popular, la quota eres de deu cèntims. La parella va costar l’elevada suma de 750 pessetes, juntament amb el seu vestuari. Pere Llacuna Torrents i Antoni Porredón Miquel foren els encarregats de fer aquesta gestió.

Foren adquirits a la botiga el Ingenio i van ser dissenyats i construïts per el mateix Benet Escaler. Tot i que van ser adquirits l’any 1918 amb la intenció de poder-los estrenar per les festes d’aquell any, malauradament no va poder ser fins un any més tard el 1919, degut que la ciutat estava de dol per la mort d’uns veïns del barri, com a conseqüència d’una epidèmia de grip que havia afectat a tota la ciutat d’Igualada.

El barri de Sant Ignasi és conegut com el barri del Bassot o de Xauxa, les seves festes eren de les mes antigues i de més anomenada d’Igualada. Les festes s’iniciaren pels volts del setembre de l’any 1845 i l’any 1970 amb el declivi de les processons de Corpus es van deixar de celebrar.

La parella anava abillada de nobles, portava unes elegants perruques de cabell natural, tot i que molts cops la geganta duia un vestuari indefinit i anava pentinada a la moda segons l’ocasió. A vegades duia el cap cobert per una mantellina.

Malgrat que el barri no disposava de geganters propis, la parella era portada pels geganters d’Igualada. Per tant era molt normal veure’ls a les processons de Corpus juntament amb altres gegants dels barris igualadins o fins i tot que sortissin per la festa major amb la resta de parelles de la ciutat.

L’any 1928 la geganta va estrenar vestuari nou. Els gegants van sobreviure miraculosament als estralls de la guerra possiblement guardats en algun celler o algunes golfes d’algun veí del barri. Un cop passada la contesa bèl•lica van tornar a sortir al carrer. A principis de la dècada dels anys 40 els gegants van participar a les processons de corpus d’Igualada tot substituint als gegants de la ciutat desapareguts durant la guerra civil, fins i tot la parella va ser convidada a assistir a la festa major de Calaf l’any 1943 com a gegants d’Igualada.

En motiu del centenari de les festes del barri l’any 1955, els gegants van estrenar nou vestuari, confeccionat per veïnes del barri i es va aprofitar per fer-los créixer un parell de pams, dotant-los d’una alçada molt més similar als demés gegants de la ciutat. A partir dels anys seixanta i fins a mitjans dels anys noranta la parella va participar assíduament a les festes majors de la ciutat, fins que per causes desconegudes van ser desats al Museu del Traginer d’Igualada. Finalment l’any 2000 van ser recuperats de l’oblit i actualment la parella conviu amb els demés gegants d’Igualada a la Casa de la Festa

L’any 1982 arran d’un accident durant la festa major, la parella va resultar molt malmesa. L’any 1985 els gegants van visitar les poblacions de Sant Quirze del Vallès en motiu de l’estrena de la seva parella de gegants i també Castelló d’Empúries.

Vist el seu estat precari de conservació, l’any 1987 els veïns del barri van demanar a l’ajuntament d’Igualada que es fes càrrec d’assumir el cost total de la restauració de la parella, degut que els veïns no tenien prou mitjans econòmics per tal de poder assumir l’elevada despesa. Els gegants van rebre una seriosa restauració aquest cop per mans més expertes. La tasca va ser encarregada i realitzada pel Taller de Can Boter de Tiana. Es va restaurar mans i caps i es va aprofitar l’ocasió per canviar-los el vestuari seguint la línia de noble medievals. El canvi més important fou la substitució de les perruques de cabell natural per unes perruques fetes de fibra de vidre. Modificant la seva fesomia.

Tot i que els gegants mai han estat batejats se’ls coneix popularment amb els noms de Gegant i Geganta i també per Ignasi i Rosseta, de fet el nom de la geganta ve donat pel color dels seus cabells. Diuen les veus populars que el seu mecenes volien una geganta rossa, ja que a Igualada les gegantes que existien totes eren morenes.

Gegants del Poble Sec

En Jordi i na Montserrat, el gegants del Poble Sec són una de les quatre parelles mes antigues que actualment existeixen a la ciutat d’Igualada.

Cada any durant el mes de setembre, el barri celebra les seves festes en honor a la Verge de la Salut i a Sant Francesc d’Assis, festes que daten molt possiblement de l’any 1933. En realitat és un barri atès que està format pels actuals carrers d’Òdena, sant Josep, la Salut, Dr. Joan Lladó, Ferran d’Antequera, la plaça del Mestre Just i la plaça d’Anselm Clavé.

L’any 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil espanyol les festes es van suspendre i no es van tornar a celebrar fins l’any 1945. Durant aquells anys el carrer d’Òdena ja comptava amb una parella de gegants de manufactura desconeguda. Gràcies a diferents fonts orals, bibliogràfiques i fotogràfiques se sap que els gegants eren una parella de xinesos i actualment es te constància de que l’any 1945 van ser renovats. Malauradament no se sap realment si es van fer de nou o es van restaurar a fons les figures. Aquests gegants al acabar les festes eren guardats en un magatzem del mateix carrer Òdena, concretament a Cal Truco, propietat del Sr. Josep Castelltort. Actualment es desconeix que se’n va fer de la parella tot i que encara es continua creient que estan guardats en algunes golfes, concretament a Cal Verdes, tot i que també segons fonts orals hi ha hom que diu, que van ser cremats a mitjans dels anys seixanta.

L’any 1954 es va estrenar l’actual parella de gegants del barri, tot i que s’explica que els gegants es van estrenar l’11 de juliol del 1959, hi ha un programa de les festes del barri on s’esmenta que la parella es va estrenar l’any 1954, o sigui 5 anys abans, on hi consta el següent text: “ Els menuts captivats per una policromia lluminosa d’un barri endiumenjat, l’aldarull dels cap-grossos i els gegants que estrenem , els qual vindran a ésser com uns nous veïns majors capdavanters de tota la gatzara” més endavant en les pàgines del programa també es fa esment de l’estrena de la parella i de la festa de benvinguda on els gegants van ser beneits per Mossèn Ignasi M. Colomer.

La parella va ser adquirida l’any 1953 a Barcelona per la comissió de cònsols del barri, formada per: A. Brunet, E. Sogas, J.Buria, J.Cañelles, J. Claramunt, J.Casellas, R. Diez, P.Riba, M.Cosme, Ll.Castelltort, J.M. Santiago, M.Riba, V.Casal, RR.Arans, A. Vilaseca, J.Balada, M Caseras, J.Cuadras, M.Morales, LL. Basas, A. Sagués i J. Guasch. Els gegants van costar al voltant de vint-i-cinc mil pessetes i fou fruit dels beneficis obtinguts durant les passades festes. Els caps mans i braços foren adquirits a l’empresa “La Industrial Bolsera” , tot i que en realitat van ser construïts per el Ingenio a mans d’en Mignu Umbert. Els cavallets van ser confeccionats per el mestre fuster Jaume Riba i Martí i la seva vestimenta fou dissenyada i cosida a la botiga “Cal del Rio” a mans de Rosa Maria Campmajó i Mateu , professora de tall i confecció.

Els gegants són la típica parella de sèrie que comercialitzava durant aquells anys el Ingenio, i es trobaven escampades per bona part de Catalunya. Casualment en aquells moments a la mateixa ciutat d’Igualada ja hi havia dues parelles fetes amb un motlle molt semblat, concretament els gegants de la ciutat estrenats l’any 1943 i els gegants nous del carrer de Sant Agustí estrenats l’any 1944.

Mentre es van celebrar les festes del carrer, la parella va sortir durant totes les celebracions, a mitjans dels anys 60, un cop prohibides les processons de Corpus i amb la decadència de les festes del carrer, els gegants van romandre desats una temporada. Fou per iniciativa dels mateixos geganters de la ciutat que es van decidir fer-se càrrec de la parella per tal de que no es malmetessin amb l’intenció de fer-los sortir juntament amb la resta de gegants que hi havia a la ciutat. Actualment es conserven diverses fotografies a l’Arxiu Històric Comarcal de l’Anoia on es poden veure com els gegants del Poble Sec han acompanyat els gegants de la Ciutat, ja sigui per festa major, per les fires o en sortides de fora a Igualada, com ara a l’assistència de les dues parelles, al bateig dels gegants d’Olesa de Montserrat en David i l’Ester l’any 1962 entre d’altres.

El diumenge 29 d’agost de 1982 durant les festes del barri, els gegants sel’s va batejar amb els noms de Jordi i Montserrat. Van estrenar restauració i aprofitant l’ocasió tot veient el mal estat de conservació dels primers vestits es va aprofitar l’ocasió per fer-ne uns de nous molt mes senzills juntament amb unes pesades capes. Les encarregades de confeccionar la nova vestimenta va ser les dones dels consols del barri, juntament amb la col·laboració de la botiga “Pell i Punt”. A partir d’aquell any els gegants van començar a re-emprendre de nou les seves sortides fora de la vila, destacant l’apadrinament dels gegants de la Pobla de Claramunt l’any 1987 i també del gegant Ramonet de Copons l’any 1985. A part d’aquestes anècdotes sempre han estat presents a tots els actes i trobades destacades que s’han celebrat a Igualada. L’any 2004 en motiu del seu cinquantè aniversari els gegants durant la cercavila folklòrica d’Igualada van estrenar uns nous vestits, tot seguint els mateixos models i colors que els anteriors i conservant les pesades capes confeccionades l’any 1982. Actualment la parella roman exposada a la Casa de la festa i està gestionada per l’entitat cultural Dessota.

Bibliografia:

• Amades, Joan. Gegants, nans i altres entremesos, Barcelona : La Neotípia, 1934
• Ardèvol i Julià Lluís, Miramunt i Camps, Emili. Els gegants i els nans. Text: Emili Miramunt i Camps i Josep Elias i Farré ; fotografies: Arxiu Fotogràfic Municipal d’Igualada, Josep M. Prat.